Brownie vegà

browni01

Deliciós, fàcil de fer (però això no ho dieu!) i molt saludable… una combinació gairebé inimaginable per a un postre. No porta sucre ni mantega: la dolçor ve dels dàtils, les anous triturades donen el punt de la textura. No escatimeu en la qualitat dels ingredients ja que són pocs i no es poden amagar. Aquesta recepta és per a un pastís petit però no us amoïneu, el brownie és dens i condeix més del que sembla. Ah! I no va al forn.

Separeu una mica més que una tassa de dàtils (2-3) per la recepta perquè si la barreja us queda massa espessa, n’hi afegiu un parell més.

Amb la mateixa recepta també es poden fer TRUFES: un cop la massa estigui llesta, fer boletes de la mida que vulgueu i passar-les per cacao en pols (o coco ratllat). Fa un regalet molt maco 😉

Ingredients:
1 tassa de anous sense closca
1 tassa de dàtils gegants (medjool)
1/2 tassa de cacao pur en pols
1 cullera sopera de concentrat de poma o sirope d’àgave
1 pessic de sal marina
1/4 tassa (1 grapadet) d’avellanes torrades (o germinades), i trencades irregularment

.

Instruccions:
Treure els pinyols del dàtils.
Opció A: Si tens un processador d’aliments, tritura primer les anous i després ves afegint els altres ingredients (menys les avellanes) en l’ordre que apareixen a la llista d’ingredients.
Opció B: Aquesta requereix més “braç” però funciona molt bé. Triturar les anous amb el mini-pimer (les pots trencar una mica abans en el morter). Aixafar els dàtils amb una forquilla. En un bol barrejar tots els ingredients amb una forquilla – amb paciència i ganes, seguiu aixafant la massa fins que estigui homogenea. És una massa densa. Hi afegiu les avellanes (o ametlles, o anacards), torrats o germinats.
Transferir la massa a un motlle petit amb paper de forn i aixafar-la donant-li forma. Esparcir cacao en pols per sobre i refrigerar un mínim de 2 hores abans de tallar els trossos. Quan més fred més fàcil de tallar.
Guardar-lo al frigorífic – si és que en sobra 😉

.

.

.

1 thoughts on “Brownie vegà

  1. Retroenllaç: Menú del paraigües vermell | què soparem?

Deixa un comentari