Aquest nom s’ha fet popular en el món gastronòmic per referir-se a una amanida de fulles variades [que no han de ser necessariament totes verdes].
No us donaré cap recepta per aquesta amanida però sí un parell de recomanacions:
.
-
A mi m’agrada barrejar fulles de gust més suau com els diversos tipus d’enciam o canonges amb fulles de gust més amarg o picant com la ruca, els créixens, el radichio. O simplement diferents tipus d’enciam. Depén de la temporada i del que tingui a mà. També hi ha fulles que potser no heu fet servir mai i que no només són menjables sino que gustoses, com ara, les fulles de remolatxa o rabe (les quals menjo només si són ecològiques).
.
-
Secar molt bé les fulles un cop rentades. Val la pena l’inversió en una centrífuga de fulles (és un bol de plàstic amb una mena de maneta per girar el colador que hi ha a dins). Si no la teniu, posar totes les fulles sobre un drap de cuina net, cubrir-les amb un altre drap i secar-les amb cura. Si vols una mica de diversió, posa totes les fulles el centre d’un drap gros, juntant les puntes per fer un farcell, i agafa’l d’una mà. Ves a un lloc de la casa on tinguis espai i comença a girar al braç estirat fent circles .(contraindicat si tens alguna lesió a l’articulació del braç!).
Aquesta és l’opció més básica per a acompanyar plats que ja porten una varietat d’ingredients i d’equilibrar l’àpat, que sempre que sigui possible ha de tenir verdures crues.
.
.
.
.
què soparem? 