Canalons paparazzi

Era a inicis d’estiu, quan encara no hi havia gaire gent a la platja del Garraf a primera hora del matí. Dues o tres dones caminant a la vora del mar, i un home amb una samarreta a ratlles blanques i blaves. Alternava postures entre ajupit i estirat. Des d’on jo era no podia veure clarament què feia, però vaig reconèixer de seguida aquests moviments contorsionistes d’un no contorsionista : fotògraf mirant de captar diferents angles.

.

Atura a una de les dones que passejen, no la coneix però li demana que camini cap a la càmara per a que entri en pla. La dona riu tímida, corretgeix la postura intentant semblar natural però alhora ficant panxa (“on sortirà això, noi?” segur que volia preguntar-li), i camina assaborint els seus segons de  fama hipotètica.
El fotògraf de la samarreta a ratlles, repeteix l’operació amb les altres dues dones que caminen vora el mar. Jo tanco els ulls disposada a entrar en estat de meditació., que era la meva intenció en baixar a la platja. Els meus darrers pensaments, abans d’aquest estat, són en relació al fotògraf:
Tant que em costa a mi demanar-li a la gent per fer-li una foto i la facilitat amb que ho fa ell… (poc després ho entendré)…. se sembla a un amic meu, el Xsepa…. fa molt que no veig el Xsepa….què xul.la la samarreta…. de què farà les fotos?… segur que ve a parlar amb mi…. de prop se semblarà al Xsepa també?… sento les ones del mar… silenci
En acabar de meditar m’estiro, encara amb els ulls tancats i un somriure. Sento una veu.
“Hola”.
Obro els ulls, no dic res i no em sorprèn veure el fotògraf dret al meu costat, tapant-me el sol perquè no m’enlluerni. No se sembla tant, però té un aire, penso.
“Et puc convidar a un cafè?”.
“Sí”.
“Doncs, au, va aixeca’t!”
La naturalitat i la confiança de la seva expressió sí que em sorprenen. Naturalitat i confiança que tenyiran la següent hora mentre esmorzem. Temps suficient per satisfer la meva curiositat pre-meditativa:
..- 
> Feia fotos d’unes sabates que sortiran al mercat properament, albarques amb base ergonòmica.
> Volia que a les fotos sortís algú de fons, difuminat, i per això aturava les dones (llàstima, de fons i difuminat no s’apreciarà la panxa endins!), en primer pla, les sabates.
> Havia estat paparazzi durant cinc anys (heus aquí la soltura).
> El seu menjar preferit són els canalons de la sogra.
...
Hummmm….. estiu, canelons, saludable, simpatia, lleugeresa, sorpresa, colors, varietat, fàcil ….

.

Em vénen al cap uns calenols de verures multicolors farcides en una fulla de pasta d’arròs (es deixa entreveure el que hi ha a dins, però no tot).
No li dic res a l’Ellen, només li explico ràpidament  l’encontre i em diu:
“I si fem uns canelons de verdures en fulla d’arròs?”.
.
Quin plaer…
.
.

Canelons paparazzi amb salsa de cilantre

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s