Quan la inspiració ve dels ingredients I

.
1. Amb la llista d’ingredients per fer una recepta, mires al rebost, al frigorífic, i surts a comprar allò que falta. Quants cops ens passa això? Potser pocs.
Provablement passa més sovint si és un àpat elaborat i ho has de planejar amb antelació, o si resulta que téns temps, inspiració i disposició.
.
2. Una variació d’aquesta situació és que mires al rebost, al frigorífic, te n’adones que no téns tots els ingredients i, o canvies de recepta, o improvises.
D’aquesta segona opció, però, en parlarem al taller del 31 de maig, “Què faig amb el que tinc?”.
.
3. De moment i per ara, simplement, surts de casa i vas  al mercat. Amb els sentits molt oberts vas caminant a veure quins ingredients et troben a tu.
Per descomptat tot el que és de temporada estarà més vibrant de color i olor. Però avui, no spas perquè, et sents una mica atrevit/da.
Mires coses que no has fet servir mai a la teva cuina.
Potser et sona d’algun plat d’un restaurant, però a la teva cuina, mai.
O potser és una variació d’alguna cosa que ja coneixies: una albergínia molt prima, allargada i torta; bledes de tijes vermelles; nap morat o grog; raves allargats; taronges sanguines; fulles de mostassa; bròquil lila.

.

I te’ls emportes a casa, aprofitant el raig d’atreviment d’aquest dia.

.

Un cop a casa amb el teu ingredient desconegut… prent-ho amb calma! Jo em faig una tassa d’infusió, el poso sobre la taula, el miro, penso, prenc la meva infusió…

.

Et trobes davant d’un procés invers: a partir de l’ingredient pensaràs en un plat. Potser has aprofitat per demanar idees a la parada del mercat. Però si estaves massa concentrat/da en la teva descoberta, potser no.
….

.

patatallimona
.
Un cop vaig anar a comprar alfàbrega a la parada on sempre trobo herbes fresques. Just al costat hi havia un manat de fulles d’un to verd molsa, primes com agulles, que em va hipnotitzar amb el seu olor amantegat.
-També vull un manat d’això.
-D’anet?
-Sí. Anet!
Un cop a casa, ja sabeu: infusió,etc. I el plat que néix és “Patates al forn amb ànet i llimona”. Des de llavors, un clàssic a casa nostra.
Ara és el moment que us he de dir que les patates no són súper sanes. Nutricionalment parlant s’apropen més a la pasta que a les verdures degut al seu alt índex glucèmic. Per això el seu consum freqüent no és recomanable.
El gust d’aquest plat, però, és increïblement bó, entranyable i alhora novedós.
És com menjar patates amb mantega sense mantega (més sa) – i amb herbes! (més sa), i a sobre gaudint d’un gust deliciós! La llimona és opcional, però porta el plat a un altre nivell. Tota la màgia està en la combinació d’aquests tres ingredients.

.

Veig que he dit la part dolenta de les patates abans de la part bona. Malament! En una de les formacions de ioga que vaig fer ens deien que quan presentaves una postura nova als alumnes primer havies de parlar dels beneficis i per l’últim de les contra-indicacions… perquè si no, al sentir les maravelles dels beneficis s’oblidaven de les contra-indicacions.
Ja us n’heu oblidat, oi?

.

.

Patates al forn amb anet i llimona

.

.

.

Advertisements

2 thoughts on “Quan la inspiració ve dels ingredients I

  1. Un comentari lingüístic: ànet és un sinònim d’ànec. El que vosaltres voleu dir és anet, sense accent (que és l’eneldo, en castellà).

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s