M’he trobat un flam

Llegeixo “Volia escriure una recepta”  i m’emociono. I és que  em transportes, un cop més, a aquells petits detalls del dia a dia que fan de la vida un salt fascinant.
Somric  pensant que per tu, escriure aquella recepta podia ser com el moment del bebè que fa les seves primeres passes.
babies”. (foto)
Busco en els meus records i m’adono que, per a mi, la cuina va començar a tenyir-se de romanticisme cap a l’adolescència…tot i que la paella dels diumenges era un moment ideal, de petita, per transgredir les normes i menjar-me els trossets de pollastre que la meva mare tenia rostits i reservats mentres feia la resta.
La paella és una de les 6 receptes de la meva primera llibreta de cuina:.
Me  la va regalar  una antiga coneguda dels meus pares, la Roser. Una dona petita d’ulls eternament alegres, brillants com dues petites espurnes d’il.lusió.
Juntament amb el meu primer nòvio -jo amb 13 anyets i ell amb 15- vam decidir destinar aquella llibreta d’espiral i tapes amb motius selvàtics, a receptes de cuina.
La darrera recepta que vaig esriure, tres anys més tard,  va ser la del flam de cafè de la meva àvia. Recordo que el primer cop que el vaig tastar no entenia com podia ser tan bo. L’àvia sempre deia, com no, que era tan fàcil. Però a mi em semblava màgia. Flam… de cafè! olalà!! Es poden cuinar coses “rares”, vaig pensar.
M’agradava tant que no em vaig atrevir a demanar-li la recepta. Volia mentenir la màgia i pensar que només el podia fer ella. I ella, que ho sabia, insistia…”Un día tendrás que aprender a hacerlo tú, para cuando yo falte”. Amb raó de més em negava a saber-la, no fos cas…!
Va arribar un dia que ja no vaig poder dir que no, i és que l’àvia estava malaltona. Em va cridar amb molta dolçor i poques forces i em va dir: “Apunta. Ingrdientes, dos puntos. Tres huevos, un bote de leche condensada…”.
.
Cada cop que evoco aquest flam, tornen inevitablement i desordenadament sensacions i memòries  que juguen i ballen entre elles sense distinció de classe. No són gens elitistes els meus records!
Després de recordar el flam de l’àvia, vaig pensar de quina manera podriem fer un flam inspirat en ella, sense ous ni llet condensada. Quin repte!
L’endemà, casualment, a casa d’uns amics a Flaçà, ens serveixen de postre “Flam de plàtan”. La Laura, que no sabia res de tot això, ens serveix tot dient:
“No porta ous. Només llet vegetal, agar agar, i plàtan”.
Em vaig quedar de pedra. La Laura i el Toni em van deixar un llibre de receptes amb “agar-agar”, que és un espessant natural extret d’algues marines i molt utilitzat al japó.
Ja ho tenim, doncs! Entre les idees d’uns i dels altres, vaig aconseguir fer un flam de cafè boníssim sense ous, sense llet animal, sense sucre i…sense cafè! Aquí us la deixo:

.

FLAM DE CAFÈ DE CEREALS

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s