Qui menja sopes, les pensa totes*

Quan comparteixes casa i àpats t’adones dels respectius habits i conceptes sobre menjar que heu rebut de la familia i de les experiències. També ens adonem de que ens hem creat algunes “normes”, encara que no en siguem conscients.

..

Un dia li contesto a l’Àlex que soparíem pasta amb llenties. De cop hi havia alguna cosa que no quadrava al seu (per a mi desconegut ) conjunt de regles de combinació. No podia ser. Per mi, si es menja arròs amb llenties, es menja pasta amb llenties, perquè arròs i pasta tenen una funció molt semblant. “No. Són molt diferents”. Pel bé de la relació no vam sopar pasta amb llenties. Mai.

.

Un dia vaig fer una pasta amb brou. A l’últim moment l’hi tiro una tassa de cigrons cuits que tenia al frigorífic. Aprovat per la unitat familiar. Per a mi, la combinació de pasta amb llegums te gust a menjar casolà en familia. Tot i així començo a diversificar plats únics de llegums i cereals, moltíssimes combinacions i proporcions diferents. La unitat familiar sembla més oberta a experimentacions!

.

El cap de setmana passat vam anar a la fira del llibre d’ocasió a Passeig de Gràcia. Torno a casa amb el llibre Trattoria -recetas de pequeños restaurantes familiares italianos, de Patricia Wells. Us avanço que no hi havia cap recepta de pasta amb llenties (mecatxis), però sí:

.

Sopa Toscana a las cinco legumbres (amb ordi!)

Sopa toscana de judías y farro

Sopa de pasta y garbanzos

Sopa de pasta con alubias (Pasta e fagioli)

.

Bueno, hi haurà els que com jo, penso que si es menja pasta amb cigrons i amb mongetes, es menja pasta amb llenties, és clar. I hi haurà d’altres que pensaran, mongetes són mongetes, llenties, són llenties. Jo respecto la “personalitat” individual de cada ingredient, però una cosa que et dona molta flexibilitat a l’hora de cuinar és pensar en grups d’ingredients intercambiables. I no puc pensar en un grup que es presta més a això que l’enorme, deliciós, entranyable, accessible i nutritiu grup dels llegums.
.
Estic segura que la Sra. Wells ara mateix  diria, sense ni mirar-me, “Aixó mateix, nena”.

.

Recepta de Pasta e Fagioli (Sopa de pasta amb mongetes)

.

* Refrany català

 

Anuncis

3 thoughts on “Qui menja sopes, les pensa totes*

  1. Bondia i moltes felicitats per aquest bloc tant inspirador! M’agradaria molt tenir la recepta de Sopa Toscana a las cinco legumbres, perquè voldríem menjar ordi un cop a la setmana però fins ara només era un gra que vèiem als camps; no tenim costum de cuinar-lo i no sabem com abordar-lo!

    gràcies per avançat…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s