Volia escriure la recepta

El primer text que vaig escriure va ser una recepta. Devia tenir uns 6 anys. Fins aquell moment havia estat aprenent paraules – en part auto-didacta, en part amb l’ajuda de ma mare i germans. Moltes paraules. N’estava molt orgullosa de poder escriure, hi veia una certa màgia, una mena de visat a una categoria superior de nens.
Recordo clarament el dia en que em vaig posar a la taula de la cuina, paper i llàpis a les mans, mentre ma mare feia el sopar. El terra de rajoles vermelles que no arribaven als peus de les parets perquè estàvem fent obres – sempre estàvem fent obres a casa meva. Ma mare estava fent l’arròs, acompanyament indispensable en els àpats casolans brasilers. I jo volia escriure la recepta. “Mare, diga’m la recepta de com es fa l’arròs perquè vull apuntar-la.” Ella, segurament mai va mirar cap recepta d’arròs. “No sé…”  Vaig insistir: “Diga’m què estàs fent ara”. “Tirant-li aigua a l’arròs”. Jo apunto: TIRAR AIGUA, però ràpidament me n’adono que havia d’apuntar el que ella havia fet des del principi (!).

.

.

“Comencem pel principi!” Ma mare, en una barreja de paciència d’un bodhisatva i impaciència de mare de 7 fills, em comença a explicar com s’havia de fer. “Sofregir all i ceba, sofregir l’arròs…” [ gairebé puc tornar a la sensació d’aquell moment]: em trobava en un estat de descobriment, no de com es feia el plat, que ja l’havia vist gairebé tants cops com els dies que tenia de vida amb memòria conscient, sinó de la possibilitat d’escriure com s’ho feia.
Amb una cal·ligrafia irregular malgrat l’esforç i concentració  començo: SOFREGIR ALLS i penso en veu alta: “Mama, quants?” “Jo que sé, 3, 4…” [ jo allà tocant-li els nassos] “Depèn. 3-4-5…” Però jo em trobava temporalment a dintre d’una bombolla de descobertes: que podia escriure, que podia escriure una recepta,i, una altre cosa que no va tenir cap importància fins anys després (menys del que us ho penseu), que si eren 3, 4 o 5, no era igual.
Vaig gaudir d’escriure una seqüència per tot. DESPRÉS DE SOFREGIR L’ARRÓS, TIRAR L’AIGUA.  L’arròs estava fet abans que jo acabés. Però ho vaig fer amb l’il.lusió i desproveïment d’auto crítica o censura que (gairebé només) trobem en els nens. Si hi ha un temps per tot potser ha arribat el moment de tornar a escriure receptes.

.

Menú recomanat:

Arròs amb cúrcuma

Amanida de remolatxa

Hamburgueses vegetals (opcional)

.

.

.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s