Un dels factors que m’ha impulsat a entrar de cap a la Cuina de l’Ellen ha estat el misteri. El misteri de la incertesa que s’amaga un pas més enllà del “sí”, però sobretot, el misteri del seu art. Aquesta curiositat s’em va despertar la primera nit que vam anar a sopar a casa d’ella i l’Alex quan encara no sabia que era una bruixa blanca dels sabors i els aliments:
.
Ens obren la porta i tot és calma. Peus descalços, jazz de fons, l’Alex al seu estudi inventant-se sóns extranys, i un somriure. En passar per davant de la cuina, ben austera i força petita, m’adono que no hi ha res preparat i em pregunto si finalment havíem dit d’anar a sopar a fora i ho havia oblidat , o si (horror!) havíem de portar nosaltres el sopar..
Intercanviem històries asseguts al terra del saló-menjador. L’Ellen marxa un moment i, sense que ens adonem i mantenint la conversa, comença a treure ara un aperitiu, ara un pa de cereals acabat de fer, ara una beguda deliciosa preparada per ella, ara alguns plats principals per anar repartint… tot vegetarià, i tot, desde la meva mirada artística, preciós.
L’Ellen, totalment present, no ha deixat ni un indici de la festa curinaria que ha tingut lloc … unes hores abans? Minuts abans?
Matí abans? No podría dir-ho. Com tampoc podria dir on guarda tot el menjar que va treient, variat i deliciós, al llarg de la vetllada…
Així doncs, quan va sorgir la idea de convertir aquesta festa en una experiència compartida, no vaig dubtar en, com us deia, llençar-m’hi de cap. Com ho fa per preparar uns plats tan elaborats, tan sans i, com diu ella, alhora tan fàcils? Com ho fa per preparar-ho de forma senzilla i organitzar-se en un espai petit i sense armaris de cuina? Segueix llibres de receptes? Com gestiona els temps i les textures? Ho té tot al cap o anirà improvisant? Necessita molts ingredients? Serà cara aquesta cuina tan sana i saborosa?.
Us he de dir que, amb aquest bloc, potser desvetllarem alguns dels misteris de la cuina de l’Ellen, però, pel que he pogut comprovar, no tots.
Vaig estar amb ella durant 3 hores el nostre primer matí de creació curinaria i encara no sé com aconsegueix gestionar-se tan bé. Tot i compartir cada minut al seu costat i tot i parar total atenció a cada ingredient, encara tinc la sensació de que l’Ellen, màgicament, fa apareixer plats preciosos amb la naturalitat amb que respira.
.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::.
MENÚ “A la Cuina de l’Ellen”
Amanida de verds
Verdures al forn
Arròs amb llenties
Iogur amb Muesli casolà
.
.
.
.
.
.
què soparem? 